Jaume Costa: "No vull pensar que ens vulguen perjudicar, em negue a pensar-ho"

Després de 90 minuts d'intensitat, lliurament i una bona faena tant defensiu com ofensiu, Jaume Costa es veia involucrat en la jugada decisiva del partit. Es tracta d'una acció totalment fortuïta en la qual, com ressalta el valencianista, “el VAR ens ha perjudicat”. El Granada CF, després del penal per mans assenyalat per l'àrbitre, anotava el 2-1 definitiu. Estes són les declaracions de Jaume Costa després del partit.

Enteneu el que ha passat amb el VAR?
Què diré… Fa uns anys justament jo era un dels quals aplaudia l'arribada del VAR, però hui ens ha perjudicat i això és el que ens toca viure. A vegades t'afavoreix, a vegades et perjudica, hui ens ha perjudicat. Personalment vull demanar perdó per l'acció fortuïta, però que ha fet que ens eliminen de la Copa, que per a mi era una il·lusió. Volia arribar a les semifinals i jugar una final que no he pogut jugar en la meua carrera. No ha pogut ser, és un moment fotut i dels moments fotuts és d'on més s'aprén. Ens queden dues competicions fantàstiques i estic molt orgullós de poder disputar-les. Simplement, demanar perdó a tot el valencianisme.

Què vos diu l'àrbitre en eixa jugada?
Intente explicar-li l'acció i ell em diu que és claríssim, que tinc la mà enlairada. Jo salte amb la meua marca, note que m'impacta, però tinc la mà pegada. És una decisió de l'àrbitre i del VAR. Després la vorà i el VAR ens demostra que quan la voran sempre la xiulen.

Noteu arbitratges diferents des de les queixes a la RFEF?
No ho parlem en el vestuari, però jo personalment porte tants anys que he vist de tot. No vull pensar ni pense que ens vulguen perjudicar. Em negue a pensar-ho. Hi ha accions fortuïtes en les quals han de prendre una decisió en pocs segons i valore el treball de l'àrbitre perquè és molt complicat… A partir d'ací demanar perdó, demà a tindre la ment neta i a pensar en el següent.

Com s'ha viscut esta situació des de dins?
Arriba un moment en el qual és difícil anar a tapar un centre, tindre les mans arrere, saltar i no poder espentar una miqueta, necessites d'aqueixa picardía que hi havia abans. És el que ens toca, ací tenim la tecnologia i ens hem d'adaptar. Jo era dels quals la demanava i hui ens ha perjudicat.